DEL MUSEU A LA BIBLIOTECA

En morir Santiago Rusiñol, Sitges va heretar el Cau Ferrat, tal com havia estipulat l’artista al seu testament. L’Ajuntament va decidir convertir-lo en un museu, que obriria el 1933, encarregant-ne l’arranjament al museòleg Joaquim Folch i Torres. El principal col·laborador en aquesta tasca va ser Miquel Utrillo. El gran amic de Rusiñol també havia anat a viure a Sitges, el 1913, un parell d’any després de casar-se amb la sitgetana Lola Vidal, on hi romandria fins a la seva mort, el 1934. Com ja sabem, el 1910, Utrillo va començar a treballar en la construcció del Palau Maricel per a l’industrial nord-americà Charles Deering, mecenes de Ramon Casas que havia quedat fascinat pel Cau Ferrat i que decidí construir-se el seu propi refugi al turó del Baluard. El monumental conjunt es dividia en el Maricel de Mar i el Maricel de Terra, dues edificacions comunicades per un pont sobre el carrer. La primera era la residència, aixecada al costat del Cau Ferrat, també sobre casalots de pescadors. El Maricel de Terra es va construir on hi havia l’antic Hospital de Sant Joan i albergava les col·leccions del multimilionari. Aquesta edificació connecta per dins amb la casa que es va fer construir Utrillo a la plaça de l’Ajuntament i que avui és la Biblioteca.

L’obertura de la biblioteca de Sitges, a l’antiga casa d’Utrillo, va ser possible també gràcies al llegat de Santiago Rusiñol, motiu pel qual du el seu nom. Això no obstant, les primeres iniciatives per dotar a la població d’un equipament de lectura es remunten a l’últim quart del segle XIX, promogudes pels indianos d’esperit filantròpic. El 1915 va revifar la idea. L’Ajuntament es va presentar al primer concurs de biblioteques populars de la Mancomunitat. La proposta es va aprovar, però va quedar aturada, en llista d’espera, el mateix que succeí els dos anys següents. El 1926, la promesa de Santiago Rusiñol de llegar a la futura biblioteca dos mil llibres donava un nou impuls al projecte, que es concretaria deu anys més tard. Ventura Gassol, conseller de cultura de la Generalitat republicana, inaugurava la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol el 14 de juny de 1936, coincidint amb el cinquè aniversari de la mort de Rusiñol. El fons original de la biblioteca quedava, en part, constituït pels llibres, cartells i revistes del pintor, traslladats des del veí museu del Cau Ferrat.

 

Ferreres, Pere. Vint-i-cinc biblioteques de la província de Barcelona. Barcelona : Diputació de Barcelona, 2008