La Biblioteca Popular a Sitges. Pròleg de Ramon Planes. 1986

Les bibliotecàries que s’han anat succeint? A veure, comptem-les: Maria Lluïsa Ganzemüller, Pilar Casas, Maria Antonieta Cot, Núria Cot, Mercè Bonay, Montserrat Mussons, M. Dolors Mirabent. D’aquesta llista d’honor de treballadores de la primera hora, en descacarem l’actual directora de la Biblioteca.

Encara la veiem, l’avui directora, en els anys en què esdevenia dona, quan començaren a florir-li llibres a les mans. Era respectuosa, ella. A les successives directores de la Biblioteca els deia, amb tot el respecte, senyoreta. A ella, tothom l’anomenava Lolita. Després es féu gran. Fou la Maria Dolors, o la Lola. L’agost de 1939 hi entrà com a subalterna, i en 1951, fou nomenada directora. Aleshores, en 1952, la M. Dolors Mirabent anà a l’encontre del seu destí natural: mullerar-se i tenir a la seva disposició 40.000 llibres i intal·lar 190 places de lectura, tot operant en dos edificis.

Maria Dolors Mirabent i les seves antecessores han escrit, amb el “Diari de la Biblioteca”, una altra història de Sitges. Amb tantes activitats ciutadanes que nodreixen la creixença d’un poble, Sitges contribuïa: a un nou bar, l’adquisició d’una recent Enciclopèdia. A uns turistes baixats de països llunyans, Sitges acabava d’arrodonir la gesta amb l’ingrés d’Homer o de Shakespeare, o de Cervantes, o de Verdaguer. També amb una pila de llibres d’estudi, de medicina o d’electricitat, d’astronomia o de matemàtica, per a ajudar en els estudis dels nois i noies que fan el Batxillerat o que es preparen per a una carrera.

Quan es va inaugurar la Biblioteca, en 1936, s’hi exhibien uns 4.000 llibres. En 1985, el total de llibres havia ascendit a més de 32.000. És que la Biblioteca Rusiñol és un cos viu, no l’aigua mansa d’un port, on s’hi podreixen les millors iniciatives.

A la Biblioteca es fan presentacions de llibres acabats de sortir. S’hi donen, o s’hi ha donat, classes d’idiomes, de català d’una manera especial. S’hi ha fet cinema educatiu. El dia 12 de juny de 1937, o sigui, quan s’havia declarat la gran tragèdia, vingué Xavier Benguerel a donar una conferència sobre “El teatre d’O’Neill”.

El llibre que el lector té a les mans és la història espiritual d’un poble, del poble que fou descobert per Santiago Rusiñol. L’obra de la menuda Maria Dolors –aquella nena de trenes abundoses-, fou proclamada, en primer lloc, pel doctor Gaietà Benaprés en 1886 –ara fa just cent anys-. Després s’ho va prendre a la mà la Mancomunitat, amb diversos intents sense resultat. Més tard, sorgiren els joves intel·lectuals de la vila, M.A. Cassanyes i Lluís de Dalmau, que s’oferiren, sense cobrar res, a fer una biblioteca amb cap i peus. Fins a l’aparició de la Generalitat, que continuà l’obra iniciada, per arribar al 14 de juny de 1936, en què la Biblioteca començà a treballar normalment. Anys més tard, la Biblioteca va passar a la Diputació, que l’ha fet viure i créixer fins als nostres dies.

Què us diré? Vindran conflictes polítics i socials, vindran guerres, la pitjor de totes, la guerra civil, però la llavor ja estava sembrada: les bibliotecàries ja eren dins de la casa.

El llibre explica amb tot detall el trasllat de la Biblioteca, de Maricel al Museu Romàntic, i el posterior retorn a Maricel. El trist període de les restriccions elèctriques, que impediren obrir la Biblioteca a la tarda. També la manca de calefacció, que feia impossible d’anar-hi a llegir durant els mesos freds.

En fi, l’afany de les bibliotecàries era d’anar Biblioteca enfora, a estendre la seva influència per tot Sitges, i això començant amb Pilar Casas, fins ara, amb Lolita. I ara, per culpa d’elles –d’ella–  ens veiem obligats a posar punt i final a aquest pròleg. Car, altrament, tant fóra tornar a escriure tot el treball. Però el llibre ja està escrit, i el millor que pot fer aquest prologuista és recomanar-ne la lectura. Hom hi descobrirà la lluita constant en favor de la solidesa de la Biblioteca, l’augment de llibres, en gran quantitat, la vinguda de conferenciants, perquè la gent tingués l’avinentesa de conèixer físicament les persones que escriuen llibres. Donem les gràcies a les mans femenines que, ara l’una ara l’altra, han donat vida a la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol.

RAMON PLANES 

Del llibre “La Biblioteca Popular a Sitges” de David Jou i Andreu, publicat pel Grup d’Estudis Sitgetans, 1986.