18 de febr. 2011

CRÒNIQUES DE LA INAUGURACIÓ DE LA BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL

LA CRÒNICA DE LA INAUGURACIÓ
Llegim al Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, publicació que fou de la Junta de Museus, tot un article detallat del que va ser l'acte d'inauguració de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol.

Acabat el darrer parlament de la sessió inaugural foren obertes al públic les portes de «Maricel», en tant que les autoritats i els invitats oficials es dirigien a la Biblioteca Popular, instal·lada en una dependència dels baixos de «Maricel» que té entrada independent per la plaça del 14 d'Abril.
Allí foren rebuts pel director general del Servei de Biblioteques de la Generalitat senyor Jordi Rubió, per l'encarregada dels serveis d'aquesta Biblioteca senyoreta Maria Lluïsa Gauzenmüller i la seva auxiliar senyoreta Pilar Casas. Els invitats recorregueren les sales i les dependències de la nova Biblioteca, la qual fou inaugurada amb aquest acte.
La Biblioteca respon al tipus de totes les altres del mateix gènere que la Generalitat té instal·lades en diverses poblacions de Catalunya. Disposa d'una gran sala de lectura, d'una altra especial per a infants, d'un pati que podrà servir per aquest mateix ús durant l'estiu i d'una altra sala que oportunament es podrà utilitzar per a conferències.
La idea de crear aquesta Biblioteca havia estat llençada ja fa temps amb el propòsit de donar destinació adecuada a un lot de llibres de què disposava l'Ajuntament. Amb motiu de la conversió en públic del Museu del «Cau Ferrat» el doctor Roig i Raventós féu donació al Patronat d'una col·lecció d'exemplars de les seves novelles, dedicats a la naixent institució, perquè fossin sumats als volums que Rusiñol havia deixat entre les col·leccions artístiques del seu museu.
Aquest donatiu féu renéixer la primitiva idea i el Patronat l'exposà al senyor conseller de Cultura, que l'acollí tot seguit amb el major entusiasme. El dia en què fou oficialment rebuda al «Cau Ferrat» l'obra donada a aquest museu per la vídua del malaguanyat Pau Gargallo, el senyor Alfons Macaya comunicà que ell donaria a la futura Biblioteca una col·lecció completa de les obres de Rusiñol en edicions de paper de fil. I totes aquestes coincidències favorables, unides al bon cel del director del servei senyor Rubió, impulsaren eficaçment la realització de l'antic propòsit. En conseqüència, el dia 7 de febrer d'aquest any fou publicat el següent decret de la Conselleria de Cultura de la Generalitat: «Vist l'acord de la Ponència d'Arxius, Biblioteques i Belles Arts del Consell de Cultura, que proposa a la Conselleria de Cultura la creació, a Sitges, d'una Biblioteca Popular, previ acord amb el Patronat del «Cau Ferrat» de l'esmentada població, que ha cedit el local en el qual haurà d'ésser instal·lada; Atès que l'Ajuntament de Sitges ha acceptat l'obligació d'atendre les despeses de llum, aigua i calefacció de la Biblioteca Popular que ha d'ésser creada; Atès que la Direcció del Servei Tècnic de Biblioteques Populars i la Ponència d'Arxius, Biblioteques i Belles Arts, coincideixen a veure que el nom més just que podria designar-se la Biblioteca de Sitges és el de Santiago Rusiñol; Atès que en el Pressupost actualment en vigència figura una consignació especialment destinada a despeses de funcionament de l'esmentada Biblioteca; Vistes aquestes raons, doncs, a proposta del conseller de Cultura i d'acord amb el Consell Executiu, Decreto:
Primer. — És creada a Sitges un Biblioteca Popular d'igual caràcter i dintre el mateix règim de les que té establertes la Generalitat de Catalunya, mitjançant la cessió del local que, per aquest efecte, ha cedit el Patronat del «Cau Ferrat», de Sitges, i corrent a càrrec de l'Ajuntament de l'esmentada població les despeses de llum, aigua i calefacció.
Segon. — És acceptada la suggestió que aquesta Biblioteca Popular porti el nom de «Santiago Rusiñol», com a tribut a aquest artista català tan vinculat per la seva obra i la seva vida a l'estatge on serà instal·lada la nova Biblioteca Popular. Barcelona, 3 de febrer del 1936.
El Governador General de Catalunya, President de la Generalitat, Fèlix Escalas. — El Conseller de Cultura, Lluís Duran i Ventosa.»
Seguidament fou augmentada la Biblioteca, partint de les esmentades aportacions inicials de l'Ajuntament, del doctor Roig i Raventós i del senyor Alfons Macaya, havent-se reunit en ella, el dia de la inauguració, un fons bibliogràfic de 5000 volums.
Atès que el Patronat del Museu del «Cau Ferrat» de Sitges és l'entitat que ha procurat l'estatge a la nostra Biblioteca en una de les edificacions de «Maricel», posades sota la seva custòdia; Vista la proposta de la Direcció Tècnica de Biblioteques Populars de la Generalitat i l'informe favorable de la Ponència d'Arxius, Biblioteques i Belles Arts del Consell de Cultura,  He resolt: És confiada al Patronat del Museu del «Cau Ferrat», de Sitges, la missió que la Llei de Biblioteques, Arxius, Museus i Excavacions de la Generalitat atribueix als Patronats locals de Cultura, en tot el que es refereix a la Biblioteca Popular «Santiago Rusiñol».

Barcelona, 17 de juny del 1936.
El Conseller de Cultura, Ventura Gassol

2 de febr. 2011

LA INAUGURACIÓ DE LA BIBLIOTECA. 14 DE JUNY DE 1936

LA INAUGURACIÓ. 1936

Per a la inauguració s’havia escollit el dia 14 de juny, coincidint amb l’obertura de Maricel, perquè era diumenge i perquè es complia el cinquè aniversari de la mort de Santiago Rusiñol. Aquell acte havia il·lusionat totalment el Patronat del Cau Ferrat perquè culminava així una gran obra; l’Ajuntament, que per fi complia una aspiració tan antiga i la Generalitat que realitzava, d’aquesta manera, un altre pas cap a la construcció de la política cultural que s’havia plantejat la Conselleria de Cultura.
Hi hagué una comitiva que s’organitzà a la plaça de l’estació on es dirigiren cap a Maricel i la Torreta on s’hi feren alguns parlaments.

14 de juny de 1936. Inauguració de la Biblioteca Popular "Santiago Rusiñol". D'esquerra a dreta. Sra. Roig i Soler, Josep Roig i Raventós, Salvador Olivella i Carreras, Lluïsa Denis vídua de Rusiñol, Ventura Gassol, Joaquim Borralleras, Jordi Rubió i Balaguer, Maria Lluïsa Ganzemuller, Pilar Casas i Robert i altres.

La manifestació va seguir fins al peu del monument a Rusiñol, al Racó de la Calma, al voltant del qual es col·locaren totes les autoritats; la comitiva continuà cap a la Torreta i així, a mesura que transcorria el seu pas, les banderes s’acataven mentre les entitats i els nens de les escoles dipositaven flors al peu del monument.
A  la Torreta, al Baluard Vidal i Quadres, hi havia una gran tribuna preparada on van pronunciar-se els parlaments davant d’una multitud arribada de molts indrets per associar-se als actes.

La Biblioteca, projectada amb una gran simplicitat i bon gust, s’havia instal·lat, seguint les indicacions del senyor Jordi Rubió, director de les Biblioteques Populars, per les senyoretes Maria Lluïsa Ganzenmüller i Pilar Casas Robert, directora i auxiliar, respectivament. El seu contingut bibliogràfic era d’uns tres mil volums, distribuïts en dues sales, la principal i la secundària, reservada per als infants. Joaquim Folch i Torres, director dels Museus de Catalunya, va tenir una intervenció destacadíssima inspirant gran part de l’obra arquitectònica i decorativa. Com llegim al Baluard de Sitges de 21.VI.1936: La Biblioteca Popular de la Generalitat inaugurada diumenge passat fou oberta al públic el dilluns i dimarts i des d’aquest dia per tal de catalogar-la degudament restarà tancada fins demà. El contingent de lectors fou gran, ja que es va tenir que prohibir l’entrada a nous lectors, puix estava tot ple. Pau i que duri!