LA BIBLIOTECA DE 1886

L’acte d’inauguració de la nova biblioteca –instal·lada en la primitiva Casa de la Vila-  formava part del programa de la Festa Major i va tenir lloc el 25 d’agost de 1886. “El Magnífico Ayuntamiento, deseando prestar ferviente culto a la institución de esta villa, inaugurará a las once de la mañana (del día 25) por medio de una sesión pública extraordinaria la Biblioteca Popular instalada en las Casas Consistoriales. El Eco de Sitges, 22.VIII.1886”. En aquell acte –al qual van assistir-hi vuit persones, dues de les quals eren forasteres– en Gaietà Benaprès, primer “bibliotecari”, va llegir un petit parlament en el qual destacava, entre altres coses, la necessitat que totes les poblacions, incloent-hi les secundàries, disposessin d’una biblioteca ; agraí i elogià, a continuació, la generositat d’en Víctor Balaguer, “verdadero fundador de nuestra naciente biblioteca”.

Gaietà Benaprès i Mestre

Fons Frederic Malagelada.- BPSR

El que llegim del que es publicà a les pàgines de El Eco de Sitges fou el següent : “Luego el bibliotecario señor Benaprés (Cayetano), leyó un pequeño trabajo que versó sobre la necesidad de instituir en toda población, aun en las de un orden secundario, bibliotecas populares como centro de difusión, de ilustración y cultura. Dijo que nadie podría preveer si los resultados corresponderían á los deseos, si la biblioteca que iba á fundarse tendría lozanía, vitalidad natural y espontánea ó moriría ahíta y estéril como toda institución prematura, dislocada ó inoportuna, para que los iniciadores del proyecto estaban satisfechos de haber cumplido una misión á que se sentían llamados porque dejaban en buenas manos su obra en manos de la evolución natural, cuyas leyes dominan la historia natural y la historia, tanto los seres como los acontecimientos, las instituciones y los proyectos humanos.

Elogió el generoso desprendimiento de don Víctor Balaguer, verdadero fundador de nuestra naciente biblioteca, así como los apreciables regalos en numerosas é importantes obras de don Juan Tarrida, de don Eduardo Mestres, de doña Rita Mestres, de don Pablo Benaprés Serra, de don José Soler Cartró, de las hermanas Rabentós Amell, de don José Busquets, y del magnífico Ayuntamiento en obras y en dotación consignada en los presupuestos comunales, no dudando de poder continuar en la noticia que dentro breve tiempo ha de publicar detallado todo lo concerniente á la biblioteca muchísimos otros nombres de patricios que han ofrecido su apoyo moral y material, á los cuales anunciaba una próxima visita y circular. Dijo que aunque la inauguración oficial tenia lugar en aquel momento, no podría abrirse aun la biblioteca al servicio público basta dentro breves días por no estar terminados los catálogos y dispuestos los demás requisitos exigidos por la buena administración en el Reglamento. Se lamentó de la pobreza del edificio, de la estrechez del local, y de la humildad dé la misma biblioteca, tanto en número de obras como en importancia, relacionando estas circunstancias con lo que debiera ser y seria probablemente con el tiempo, suplicando á los que deseen ser nombrados favorecedores según el Reglamento, tengan en cuenta que nuestra biblioteca y en todas las de sus condiciones se necesitan especialmente obras modernas, filosófico-científicas y de avance, periódicos y memorias cuyo fin dijo que la biblioteca es un altar donde se presta culto a una divinidad de ningún modo inmutable sino mudable progresiva evolucionista como hija de la humana inteligencia.”

Acte seguit, després d'aquestes paraules del regidor “bibliotecari”,  l’alcalde obri els armaris que custodiaven els llibres, de manera simbòlica, donant per inaugurat aquell primer centre de lectura. Si be hi ha notícies puntuals de recepció d’obres, posteriorment, la vida activa de la biblioteca devia ésser, durant tots aquells anys, bastant precària.

Del llibre “La Biblioteca Popular a Sitges” de David Jou i Andreu, publicat pel Grup d’Estudis Sitgetans, 1986.

BIBLIOTECA DE SITGES. ANTECEDENTS HISTÒRICS

Es considera que la primera referència d’una biblioteca particular a la nostra vila és la que ens dóna Josep Carbonell i Gener en la biografia d’en Josep Bonaventura Falç, cap a l’acabament del segle XVIII.[1] És fins al 1877 que no tenim notícies de les primeres inquietuds que sentiren els sitgetans per disposar d’una biblioteca pública on qualsevol veí pogués satisfer les seves curiositats intel·lectuals.

Ja Gaietà Benaprès, signava en una carta publicada a La Revista Suburense del 3 de juny de 1877 on en un punt determinat diu: “¿No has observado con pena que no existe en ningún lugar público de esta villa, en ninguno de los tres casinos de que está dotada, un solo libro coleccionado que indique la natural afición al saber de los socios cuyo nombre consta en un registro?”.

En Víctor Balaguer, que fou durant tants anys diputat pel districte de Vilanova i la Geltrú, home de grans activitats intel·lectuals i polítiques, va fundar a l’esmentada població, i a les seves pròpies expenses, la Biblioteca-Museu que porta el seu nom. Aquesta obra fou inaugurada el dia 26 d’octubre de 1884.

Victor Balaguer

Per aquells dies, en Gaietà Benaprés, home d’una activitat gairebé frenètica, era regidor de l’Ajuntament de Sitges, que presidia Josep Vidal Martí. Per això, no es pas sorprenent que, en una sessió de l’Ajuntament, la del 9 d’agost de 1886, s’acordés “fundar una biblioteca popular a Sitges i demanar al senyor Víctor Balaguer un nombre considerable de llibres que ell, prèviament, havia ofert donar a la vila”.

De fet, segons ens diu l’”Eco” del 1r de març de 1886 –el número 1 del setmanari– es començava a treballar en la creació d’aquella Biblioteca. O sigui cinc mesos abans que s’acordés en l’esmentada sessió de l’Ajuntament. “Se están colocando internamente, en unos de los salones de la casa de la villa, los 600 tomos que nos ha regalado D. Víctor Balaguer para que figuren en el salón biblioteca pública de la nueva casa de la villa”. Víctor Balaguer havia ofert els llibres a Sitges en la visita que va fer el dia 12 de març de 1884, quan va visitar l’antic castell on es projectava instal·lar la nova Casa de la Vila.

Text extret del llibre La Biblioteca Popular a Sitges de David Jou i Andreu, publicat pel Grup d’Estudis Sitgetans, 1986.

---

[1] Josep Carbonell i Gener, “Don Bonaventura Falç i el context històric del seu temps”. Edicions d’”El Eco de Sitges”, 1976, pàg. 25.

DEL MUSEU A LA BIBLIOTECA

En morir Santiago Rusiñol, Sitges va heretar el Cau Ferrat, tal com havia estipulat l’artista al seu testament. L’Ajuntament va decidir convertir-lo en un museu, que obriria el 1933, encarregant-ne l’arranjament al museòleg Joaquim Folch i Torres. El principal col·laborador en aquesta tasca va ser Miquel Utrillo. El gran amic de Rusiñol també havia anat a viure a Sitges, el 1913, un parell d’any després de casar-se amb la sitgetana Lola Vidal, on hi romandria fins a la seva mort, el 1934. Com ja sabem, el 1910, Utrillo va començar a treballar en la construcció del Palau Maricel per a l’industrial nord-americà Charles Deering, mecenes de Ramon Casas que havia quedat fascinat pel Cau Ferrat i que decidí construir-se el seu propi refugi al turó del Baluard. El monumental conjunt es dividia en el Maricel de Mar i el Maricel de Terra, dues edificacions comunicades per un pont sobre el carrer. La primera era la residència, aixecada al costat del Cau Ferrat, també sobre casalots de pescadors. El Maricel de Terra es va construir on hi havia l’antic Hospital de Sant Joan i albergava les col·leccions del multimilionari. Aquesta edificació connecta per dins amb la casa que es va fer construir Utrillo a la plaça de l’Ajuntament i que avui és la Biblioteca.

L’obertura de la biblioteca de Sitges, a l’antiga casa d’Utrillo, va ser possible també gràcies al llegat de Santiago Rusiñol, motiu pel qual du el seu nom. Això no obstant, les primeres iniciatives per dotar a la població d’un equipament de lectura es remunten a l’últim quart del segle XIX, promogudes pels indianos d’esperit filantròpic. El 1915 va revifar la idea. L’Ajuntament es va presentar al primer concurs de biblioteques populars de la Mancomunitat. La proposta es va aprovar, però va quedar aturada, en llista d’espera, el mateix que succeí els dos anys següents. El 1926, la promesa de Santiago Rusiñol de llegar a la futura biblioteca dos mil llibres donava un nou impuls al projecte, que es concretaria deu anys més tard. Ventura Gassol, conseller de cultura de la Generalitat republicana, inaugurava la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol el 14 de juny de 1936, coincidint amb el cinquè aniversari de la mort de Rusiñol. El fons original de la biblioteca quedava, en part, constituït pels llibres, cartells i revistes del pintor, traslladats des del veí museu del Cau Ferrat.

 

Ferreres, Pere. Vint-i-cinc biblioteques de la província de Barcelona. Barcelona : Diputació de Barcelona, 2008

La Biblioteca Popular a Sitges. Pròleg de Ramon Planes. 1986

Les bibliotecàries que s’han anat succeint? A veure, comptem-les: Maria Lluïsa Ganzemüller, Pilar Casas, Maria Antonieta Cot, Núria Cot, Mercè Bonay, Montserrat Mussons, M. Dolors Mirabent. D’aquesta llista d’honor de treballadores de la primera hora, en descacarem l’actual directora de la Biblioteca.

Encara la veiem, l’avui directora, en els anys en què esdevenia dona, quan començaren a florir-li llibres a les mans. Era respectuosa, ella. A les successives directores de la Biblioteca els deia, amb tot el respecte, senyoreta. A ella, tothom l’anomenava Lolita. Després es féu gran. Fou la Maria Dolors, o la Lola. L’agost de 1939 hi entrà com a subalterna, i en 1951, fou nomenada directora. Aleshores, en 1952, la M. Dolors Mirabent anà a l’encontre del seu destí natural: mullerar-se i tenir a la seva disposició 40.000 llibres i intal·lar 190 places de lectura, tot operant en dos edificis.

Maria Dolors Mirabent i les seves antecessores han escrit, amb el “Diari de la Biblioteca”, una altra història de Sitges. Amb tantes activitats ciutadanes que nodreixen la creixença d’un poble, Sitges contribuïa: a un nou bar, l’adquisició d’una recent Enciclopèdia. A uns turistes baixats de països llunyans, Sitges acabava d’arrodonir la gesta amb l’ingrés d’Homer o de Shakespeare, o de Cervantes, o de Verdaguer. També amb una pila de llibres d’estudi, de medicina o d’electricitat, d’astronomia o de matemàtica, per a ajudar en els estudis dels nois i noies que fan el Batxillerat o que es preparen per a una carrera.

Quan es va inaugurar la Biblioteca, en 1936, s’hi exhibien uns 4.000 llibres. En 1985, el total de llibres havia ascendit a més de 32.000. És que la Biblioteca Rusiñol és un cos viu, no l’aigua mansa d’un port, on s’hi podreixen les millors iniciatives.

A la Biblioteca es fan presentacions de llibres acabats de sortir. S’hi donen, o s’hi ha donat, classes d’idiomes, de català d’una manera especial. S’hi ha fet cinema educatiu. El dia 12 de juny de 1937, o sigui, quan s’havia declarat la gran tragèdia, vingué Xavier Benguerel a donar una conferència sobre “El teatre d’O’Neill”.

El llibre que el lector té a les mans és la història espiritual d’un poble, del poble que fou descobert per Santiago Rusiñol. L’obra de la menuda Maria Dolors –aquella nena de trenes abundoses-, fou proclamada, en primer lloc, pel doctor Gaietà Benaprés en 1886 –ara fa just cent anys-. Després s’ho va prendre a la mà la Mancomunitat, amb diversos intents sense resultat. Més tard, sorgiren els joves intel·lectuals de la vila, M.A. Cassanyes i Lluís de Dalmau, que s’oferiren, sense cobrar res, a fer una biblioteca amb cap i peus. Fins a l’aparició de la Generalitat, que continuà l’obra iniciada, per arribar al 14 de juny de 1936, en què la Biblioteca començà a treballar normalment. Anys més tard, la Biblioteca va passar a la Diputació, que l’ha fet viure i créixer fins als nostres dies.

Què us diré? Vindran conflictes polítics i socials, vindran guerres, la pitjor de totes, la guerra civil, però la llavor ja estava sembrada: les bibliotecàries ja eren dins de la casa.

El llibre explica amb tot detall el trasllat de la Biblioteca, de Maricel al Museu Romàntic, i el posterior retorn a Maricel. El trist període de les restriccions elèctriques, que impediren obrir la Biblioteca a la tarda. També la manca de calefacció, que feia impossible d’anar-hi a llegir durant els mesos freds.

En fi, l’afany de les bibliotecàries era d’anar Biblioteca enfora, a estendre la seva influència per tot Sitges, i això començant amb Pilar Casas, fins ara, amb Lolita. I ara, per culpa d’elles –d’ella–  ens veiem obligats a posar punt i final a aquest pròleg. Car, altrament, tant fóra tornar a escriure tot el treball. Però el llibre ja està escrit, i el millor que pot fer aquest prologuista és recomanar-ne la lectura. Hom hi descobrirà la lluita constant en favor de la solidesa de la Biblioteca, l’augment de llibres, en gran quantitat, la vinguda de conferenciants, perquè la gent tingués l’avinentesa de conèixer físicament les persones que escriuen llibres. Donem les gràcies a les mans femenines que, ara l’una ara l’altra, han donat vida a la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol.

RAMON PLANES 

Del llibre “La Biblioteca Popular a Sitges” de David Jou i Andreu, publicat pel Grup d’Estudis Sitgetans, 1986.