15 de juny 2011

Discurs de Núria Amigó, Directora de la Biblioteca Santiago Rusiñol. 14 de juny de 2011

Il·lustríssim Sr. Alcalde, Miquel Forns, senyors regidors,
Director de Serveis de Biblioteques, Sr. Jordi Permanyer
Cap del Servei de Coordinació Bibliotecària, Sra. Marta Cano
Sr. Julià de Jòdar, convidat especial a aquest acte
Amics, amigues:
Bon vespre a tothom.
Benvinguts, avui amb més emoció que en altres ocasions, a aquest acte commemoratiu del 75è aniversari de la inauguració de la Biblioteca Santiago Rusiñol que celebrem en el mateix edifici, en la mateixa sala i amb el mateix mobiliari d’aquell 14 de juny del 36.
D’aquells que varen fer possible aquell fet, i amb el risc d’algun oblit imperdonable, voldria avui fer esment de tres noms sense els quals potser no hagués existit la Biblioteca tal com és.
En primer lloc, Santiago Rusiñol, de qui la Biblioteca porta el nom i de qui conserva el llegat bibliogràfic del Cau Ferrat. Precisament per aquell dia,  5è aniversari de la seva mort, s’havien preparat un seguit d’actes en homenatge seu,  la inauguració del Maricel, l’exposició pública dels Grecos al Cau Ferrat i la inauguració de les instal·lacions de la Biblioteca en aquest mateix edifici.
En segon lloc, Joaquim Folch i Torres qui, com a director dels Museus de Catalunya el 1936 va impulsar el projecte; i en tercer lloc Salvador Olivella l’alcalde de Sitges en aquells moments  que va presidir els actes.
Un moment de l'acte de celebració del 75è aniversari
Aquell dia un nen d’onze anys va llegir al Racó de la Calma un escrit glosant el significat dels actes del dia. Aquell nen, Josep Junyent i Sedó avui, 75 anys més tard ens acompanya. Us demano un aplaudiment a ell; d’aquesta manera aplaudim a tots aquells que van protagonitzar aquella jornada.
La Biblioteca ha viscut tots els variats episodis de la vida social i política de Sitges. L’esclat de la Guerra, pocs dies després de la seva inauguració, els 36 anys de franquisme i els canviants temps de la restauració democràtica des de 1975 fins ara, i sempre,  deixant de banda alguna breu interrupció, ha estat al mateix lloc, sempre mirant de servir a les generacions de sitgetans que hem aprés a llegir sota aquests arcs, asseguts a la boga de les velles i característiques cadires i trepitjant el dibuix modernista d’aquestes rajoles que encara hi són.
En aquesta tasca discreta, callada i constant vull recordar a totes aquelles persones que, des de la seva responsabilitat, com a  treballadors de la Biblioteca, han mirat perquè l’amor dels sitgetans de tota època i de tota edat per la seva Biblioteca no decaigui fins avui. Em refereixo en primer lloc a M. Lluïsa Ganzemüller, i Pilar Casas i Robert, les primeres bibliotecàries ; a Lolita Mirabent, tota una institució sitgetana i que va marcar la Biblioteca amb una empremta que els que hem vingut més tard mirem de seguir; a la Rosa, sempre al seu costat,  a Maria Saborit, esperit dinàmic, ànima de la Biblioteca fins fa molt poc temps i a qui no deixem mai d’enyorar; als qui treballen actualment que incansablement segueixen el camí: Teresa Ibáñez, Francesc Parra, Sonsoles Martin, Susanna Reyes , i als companys de la Biblioteca J. Roig i Raventós.
Un agraïment  als voluntaris que condueixen els Clubs de Lectura, que fan que sigui encara mes estreta la vinculació dels nostres usuaris amb la Biblioteca: Maite Galan, Tom Maguire, Elena Cejas, Carme Rei-Granger i Magda Altabella i Marisa Marsal.
I Finalment a les persones que treballen en les Institucions de les quals en depenem, l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona.
Al llarg d’aquests 75 anys La Biblioteca S. Rusiñol s’ha  adaptat als canvis que una  societat, diferent a aquella per la qual va estar pensada , ha sofert. Tot i que els serveis bàsics són els mateixos, la informació, la formació,  la cultura i el lleure i la socialització, ara les necessitats dels usuaris actuals estan canviant cada dia més ràpidament.  Hem d’estar en condicions de poder oferir totes les tipologies documentals, tots els suports de presentació i reproducció de la informació i garantir l’accés públic a la informació a tota la comunitat de forma equitativa i sense discriminació. Les esplèndides col·leccions especials que conservem i que ens defineixen com a Biblioteca Patrimonial –de les quals en Francesc Parra ha preparat una petita mostra en l’exposició Joies de la Biblioteca situada al pati- necessiten unes condicions que assegurin la seva conservació fent nostra la idea de difondre el passat per conservar el futur.
Avui aquest edifici que ens acull, tant estimat pels sitgetans de tot origen i que al llarg dels anys no deixa de generar la mateixa admiració a tots el que el visiten, ha anat envellint. La seva energia és avui molt més gran que quan va néixer però el cos és vell. Això significa que Sitges te davant seu, entre tants altres, un repte important i urgent: posar la Biblioteca a l’alçada del que els sitgetans de tota edat i sobre tot els que han nascut més recentment, necessiten i necessitaran: La Biblioteca del segle XXI.
Amb l’esperança que el nostre alcalde, bibliotecari de professió, està més que capacitat per a ser sensible a aquesta necessitat, vull afegir amb la veu alta:
Llarga vida a la Biblioteca Santiago Rusiñol!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada