En començar l’any 1974, la Biblioteca encara es lamenta de l’antiga falta d’espai. El mes de juny, el senyor Marcel·lí Moreta, nou ponent de Cultura de la Diputació hi féu una visita. Tornaria el mes de juliol amb la senyoreta M. Antoni eta Cot i el senyor Razquin, del Servei Tècnic de les Biblioteques. (...) L’arquitecte de la Diputació, junt amb el senyor Falguerers, assessor artístic de la Diputació, es presentà el mes de gener del 1976 per habilitar, com a solució provisional, la sala del primer pis. Aquesta nova visió de “solució provisional” fa que el mes de març es torni a tractar una vegada més de l’ampliació de la Biblioteca , però per traslladar-la de nou al Museu Romàntic, a can Llopis.
No és fins el 13 d’abril de 1977 quan es comencen les tan sospirades obres. El mes de juliol visiten la Biblioteca la directora de la de Catalunya i del Servei de Populars, i junt amb l’alcalde, senyor Ibàñez Olivella, comprovaren el curs de les obres, la marxa de les quals es considerà raonable. El senyor Vicenç Ibañez, com a bon alcalde de Sitges, volgué que la inauguració de l’engrandiment de la Biblioteca tingués lloc per la Festa Major, data tradicional per celebrar les grans efemèrides sitgetanes, i per tant posà gran interès que les obres rutllessin i progressessin.
El 25 d’agost te lloc la inauguració. Les noves sales representaven una ampliació importantíssima de la Biblioteca , i consistien principalment en la gran sala de lectura del primer pis, d’una superfície lleugerament superior a la de la planta baixa, que disposava de quaranta-quatre places de lectura i una capacitat de llibreries i prestatges que, pràcticament, duplicava el volum inicial. La sala, espaiosa, molt ben il·luminada, amb un mobiliari pràctic, està decorada amb una bona col·lecció de pintures sobre temes sitgetans, donades per lectors i admiradors de la Bibloteca i antics cartells d’obres d’Utrillo, Casas i Rusiñol.[1]
Del llibre “La Biblioteca Popular a Sitges” de David Jou i Andreu, publicat pel Grup d’Estudis Sitgetans, 1986.
[1] Darrera de la Casa de la Vila hi ha la Biblioteca , que enguany passa a ocupar les dues plantes d'aquell sector de Maricel. No ha estat sinó el resultat miraculós de les insistències de molts anys que han fet possible dotar a Sitges de l'instrument que els estudiants i estudiosos necessiten. Eixamplament de sales, sala d'actes i altres locals que han d'encabir noves i velles activitats. I en el primer lloc dels que han insistit, amb oportunitat o sense, cal anomenar la nostra Bibliotecària, Dolors Mirabent de Jou. L’Eco de Sitges, 28.VIII.1977
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada