DARRERS PASSOS

Encara hagueren de passar vuit anys més perquè el dia 15 de maig de 1934, l'aleshores conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, arribés a Sitges per presidir la reunió del Patronat del Cau Ferrat, junt amb el president de la Junta de Museus, Pere Coromines, i el delegat de l’Ajuntament de Barcelona, Josep M. Massip per tractar de l’adquisició de Maricel.

Novament, en una sessió plenària del Patronat del “Cau”, el 23 de juny, s’arrodonia el pacte per arrendar el Maricel amb el fi d’ampliar el Cau Ferrat, instal·lar-hi la Biblioteca i destinar el Saló d’Or per a conferències.

La mort de l’insigne sitgetà Emerencià Roig i Raventós, un dels primers investigadors de la nostra marina vuitcentista, de la pesca a Catalunya i del nostre vocabulari mariner, el mes de febrer de 1935, va significar la donació de les seves col·leccions d’embarcacions en miniatura, llibres i dibuixos relacionats amb la marina a la nostra vila. Aquesta circumstància venia a comprometre l’Ajuntament i el Patronat encara més perquè es convertís en realitat l’arrendament de l’esmentat edifici.

Il·lustració d'Emerencià Roig i Raventós. BPSR

Malgrat l’adversa circumstància dels fets polítics del 6 d’octubre de 1934 –que representaren, entre altres coses, l’empresonament de Ventura Gassol-, les gestions per tal de poder disposar de l’ala nord de Maricel, gràcies a l’acció del Patronat de Cau Ferrat, no varen minvar.

Amb tot, la constitució de l’esperada Biblioteca, no va realitzar-se fins al dia 3 de febrer de 1936, mitjançant el Decret publicat en el “Butlletí Oficial de la Generalitat” del dia 7, firmat pel president Fèlix Escalas i el conseller de Cultura Lluís Duran i Ventosa.

El Decret constava de dos punts principals: Primer: La creació de la Biblioteca amb el mateix caràcter i règim que les que tenia establerta la Generalitat, mitjançant la cessió del local que per a aquest fi li cedia el Patronat del Cau Ferrat; eren a càrrec de l’Ajuntament les despeses de llum, aigua i calefacció. Segon: Acceptar el suggeriment que la Biblioteca portés el nom de Santiago Rusiñol, com a tribut al gran artista català, tan vinculat per la seva obra i la seva vida, en el lloc on s’havia d’instal·lar la Biblioteca.

“Els treballs que la Generalitat de Catalunya porta a cap per a instal·lar a Sitges una Biblioteca Popular en l’edifici del Maricel, es troben ja molt avançats. La part de local disposada és els baixos de darrera de la Casa Utrillo” hom hi té posats ja els estants per als llibres. Serà ben aviat, doncs, que els sitgetans i conveïns tindran al seu abast una font de cultura, ara cal que sàpiguen treure’n profit, i veiam si s’acaben els incivils escàndols del públic en les sessions del nostre municipi”. Baluard de Sitges, 15.III.1936