DARRERS PASSOS

Encara hagueren de passar vuit anys més perquè el dia 15 de maig de 1934, l'aleshores conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, arribés a Sitges per presidir la reunió del Patronat del Cau Ferrat, junt amb el president de la Junta de Museus, Pere Coromines, i el delegat de l’Ajuntament de Barcelona, Josep M. Massip per tractar de l’adquisició de Maricel.

Novament, en una sessió plenària del Patronat del “Cau”, el 23 de juny, s’arrodonia el pacte per arrendar el Maricel amb el fi d’ampliar el Cau Ferrat, instal·lar-hi la Biblioteca i destinar el Saló d’Or per a conferències.

La mort de l’insigne sitgetà Emerencià Roig i Raventós, un dels primers investigadors de la nostra marina vuitcentista, de la pesca a Catalunya i del nostre vocabulari mariner, el mes de febrer de 1935, va significar la donació de les seves col·leccions d’embarcacions en miniatura, llibres i dibuixos relacionats amb la marina a la nostra vila. Aquesta circumstància venia a comprometre l’Ajuntament i el Patronat encara més perquè es convertís en realitat l’arrendament de l’esmentat edifici.

Il·lustració d'Emerencià Roig i Raventós. BPSR

Malgrat l’adversa circumstància dels fets polítics del 6 d’octubre de 1934 –que representaren, entre altres coses, l’empresonament de Ventura Gassol-, les gestions per tal de poder disposar de l’ala nord de Maricel, gràcies a l’acció del Patronat de Cau Ferrat, no varen minvar.

Amb tot, la constitució de l’esperada Biblioteca, no va realitzar-se fins al dia 3 de febrer de 1936, mitjançant el Decret publicat en el “Butlletí Oficial de la Generalitat” del dia 7, firmat pel president Fèlix Escalas i el conseller de Cultura Lluís Duran i Ventosa.

El Decret constava de dos punts principals: Primer: La creació de la Biblioteca amb el mateix caràcter i règim que les que tenia establerta la Generalitat, mitjançant la cessió del local que per a aquest fi li cedia el Patronat del Cau Ferrat; eren a càrrec de l’Ajuntament les despeses de llum, aigua i calefacció. Segon: Acceptar el suggeriment que la Biblioteca portés el nom de Santiago Rusiñol, com a tribut al gran artista català, tan vinculat per la seva obra i la seva vida, en el lloc on s’havia d’instal·lar la Biblioteca.

“Els treballs que la Generalitat de Catalunya porta a cap per a instal·lar a Sitges una Biblioteca Popular en l’edifici del Maricel, es troben ja molt avançats. La part de local disposada és els baixos de darrera de la Casa Utrillo” hom hi té posats ja els estants per als llibres. Serà ben aviat, doncs, que els sitgetans i conveïns tindran al seu abast una font de cultura, ara cal que sàpiguen treure’n profit, i veiam si s’acaben els incivils escàndols del públic en les sessions del nostre municipi”. Baluard de Sitges, 15.III.1936

LA BIBLIOTECA: DARRERS PASSOS PER A UN PROJECTE DEFINITIU

Reprenent el fil del que fou els moments prèvis a la ubicació d’una biblioteca pública a la nostra vila, fou novament, el primer d’abril de 1922, quan entrà a l’Ajuntament el nou govern de la Vila amb l’alcalde Josep Planas i Robert, que la nova Biblioteca, fins llavors novament oblidada, tornà a prendre el primer lloc en les discussions del nou Ajuntament.

L’arquitecte de la Mancomunitat visità Sitges de nou, examinà els terrenys que se li oferiren per instalar-hi la Biblioteca, al carrer Santiago Rusiñol, carrer Sant Damià, i l’alcalde li oferí encara, un tros de la Torreta. L’arquitecte, però, indicà que la Mancomunitat, per construir la Biblioteca, tan sols imposava una condició :  que s’estigués al corrent dels pagaments 1920-1921 i 1921-1922; malgrat això, les gestions de l’emplaçament es podien tirar endavant.

En aquest camí, en la sessió ordinària del dia 12 d’abril, el consistori tornà a debatre el tema de la Biblioteca en primer terme. Tothom quedà d’acord que la Biblioteca havia d’instal·lar-se a la Torreta, però sense perdre espai públic ni tapar la vista del mar.

Tammateix llegim a “El Eco de Sitges” del 3.XII.1922 : “Los gobernantes locales, que tanto alardean de ser amantes de la cultura, han dejado transcurrir ocho meses sin atender a la Mancomunidad de Cataluña que les requería para designar el terreno donde emplazar la Biblioteca que, mediante concurso público, fue concedida a Sitges. Sea, pues, para ellos la responsabilidad del acuerdo de dicha entidad, catalana declarando anulada la concesión de la Biblioteca de referencia”.

Per altra banda, Josep Carbonell i Gener, ja feia temps havia declarat quines eren les seves ambicions de fer de Sitges un centre cultural de primer ordre, en els temps que s’editava el “Monitor” (1921-1923) i “Terramar” (1919-1920) va aprofitar també la seva excepcional publicació per adreçar-se el mes de juliol de 1926, al sitgetà Josep Robert i Mestre i proposar-li que li cedís una de les seves velles cases del carrer d’en Bosch per a la instal·lació de la Biblioteca i domicili de l’obra cultural que “L’Amic de les Arts” propugnava per a Sitges i, afegia, “Desitjosos, doncs, de prosseguir amb mètode tot un pla de cultura per Sitges, el primer pas del qual ha estat la creació de L’Amic de les Arts, ens caldria instal·lar una Biblioteca per la qual, el mateix Santiago Rusinyol, l’home que no es cansa d’estimar Sitges, ha promès ja la donació de dos mil volums”.[1]

 El mateix Rusiñol, el 1926, havia promès la donació de dos milers de llibres per a la futura biblioteca de Sitges, promesa que mostra la generositat de Rusiñol i la voluntat de contribuir al progrés cultural de la vila, a través de l’estima i valoració dels llibres. Qui els havia de dir a Rusiñol i a Utrillo que les seves biblioteques i els seus papers acabarien davant per davant, ubicats a les prestatgeries de la mateixa biblioteca, recull de la seva biografia artística.



Primer número de L'Amic de les Arts, abril de 1926



[1] L’Amic de les Arts, núm. 5, agost 1926

---