CRÒNIQUES DE LA INAUGURACIÓ DE LA BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL

LA CRÒNICA DE LA INAUGURACIÓ

Llegim al Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, publicació que fou de la Junta de Museus, tot un article detallat del que va ser l'acte d'inauguració de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol.

Acabat el darrer parlament de la sessió inaugural foren obertes al públic les portes de «Maricel», en tant que les autoritats i els invitats oficials es dirigien a la Biblioteca Popular, instal·lada en una dependència dels baixos de «Maricel» que té entrada independent per la plaça del 14 d'Abril.

Allí foren rebuts pel director general del Servei de Biblioteques de la Generalitat senyor Jordi Rubió, per l'encarregada dels serveis d'aquesta Biblioteca senyoreta Maria Lluïsa Gauzenmüller i la seva auxiliar senyoreta Pilar Casas. Els invitats recorregueren les sales i les dependències de la nova Biblioteca, la qual fou inaugurada amb aquest acte.

La Biblioteca respon al tipus de totes les altres del mateix gènere que la Generalitat té instal·lades en diverses poblacions de Catalunya. Disposa d'una gran sala de lectura, d'una altra especial per a infants, d'un pati que podrà servir per aquest mateix ús durant l'estiu i d'una altra sala que oportunament es podrà utilitzar per a conferències.

La idea de crear aquesta Biblioteca havia estat llençada ja fa temps amb el propòsit de donar destinació adecuada a un lot de llibres de què disposava l'Ajuntament. Amb motiu de la conversió en públic del Museu del «Cau Ferrat» el doctor Roig i Raventós féu donació al Patronat d'una col·lecció d'exemplars de les seves novelles, dedicats a la naixent institució, perquè fossin sumats als volums que Rusiñol havia deixat entre les col·leccions artístiques del seu museu.

Aquest donatiu féu renéixer la primitiva idea i el Patronat l'exposà al senyor conseller de Cultura, que l'acollí tot seguit amb el major entusiasme. El dia en què fou oficialment rebuda al «Cau Ferrat» l'obra donada a aquest museu per la vídua del malaguanyat Pau Gargallo, el senyor Alfons Macaya comunicà que ell donaria a la futura Biblioteca una col·lecció completa de les obres de Rusiñol en edicions de paper de fil. I totes aquestes coincidències favorables, unides al bon cel del director del servei senyor Rubió, impulsaren eficaçment la realització de l'antic propòsit. En conseqüència, el dia 7 de febrer d'aquest any fou publicat el següent decret de la Conselleria de Cultura de la Generalitat: «Vist l'acord de la Ponència d'Arxius, Biblioteques i Belles Arts del Consell de Cultura, que proposa a la Conselleria de Cultura la creació, a Sitges, d'una Biblioteca Popular, previ acord amb el Patronat del «Cau Ferrat» de l'esmentada població, que ha cedit el local en el qual haurà d'ésser instal·lada; Atès que l'Ajuntament de Sitges ha acceptat l'obligació d'atendre les despeses de llum, aigua i calefacció de la Biblioteca Popular que ha d'ésser creada; Atès que la Direcció del Servei Tècnic de Biblioteques Populars i la Ponència d'Arxius, Biblioteques i Belles Arts, coincideixen a veure que el nom més just que podria designar-se la Biblioteca de Sitges és el de Santiago Rusiñol; Atès que en el Pressupost actualment en vigència figura una consignació especialment destinada a despeses de funcionament de l'esmentada Biblioteca; Vistes aquestes raons, doncs, a proposta del conseller de Cultura i d'acord amb el Consell Executiu, Decreto:

Primer. — És creada a Sitges un Biblioteca Popular d'igual caràcter i dintre el mateix règim de les que té establertes la Generalitat de Catalunya, mitjançant la cessió del local que, per aquest efecte, ha cedit el Patronat del «Cau Ferrat», de Sitges, i corrent a càrrec de l'Ajuntament de l'esmentada població les despeses de llum, aigua i calefacció.

Segon. — És acceptada la suggestió que aquesta Biblioteca Popular porti el nom de «Santiago Rusiñol», com a tribut a aquest artista català tan vinculat per la seva obra i la seva vida a l'estatge on serà instal·lada la nova Biblioteca Popular. Barcelona, 3 de febrer del 1936.

El Governador General de Catalunya, President de la Generalitat, Fèlix Escalas. — El Conseller de Cultura, Lluís Duran i Ventosa.»

Seguidament fou augmentada la Biblioteca, partint de les esmentades aportacions inicials de l'Ajuntament, del doctor Roig i Raventós i del senyor Alfons Macaya, havent-se reunit en ella, el dia de la inauguració, un fons bibliogràfic de 5000 volums.

Atès que el Patronat del Museu del «Cau Ferrat» de Sitges és l'entitat que ha procurat l'estatge a la nostra Biblioteca en una de les edificacions de «Maricel», posades sota la seva custòdia; Vista la proposta de la Direcció Tècnica de Biblioteques Populars de la Generalitat i l'informe favorable de la Ponència d'Arxius, Biblioteques i Belles Arts del Consell de Cultura,  He resolt: És confiada al Patronat del Museu del «Cau Ferrat», de Sitges, la missió que la Llei de Biblioteques, Arxius, Museus i Excavacions de la Generalitat atribueix als Patronats locals de Cultura, en tot el que es refereix a la Biblioteca Popular «Santiago Rusiñol».

Barcelona, 17 de juny del 1936.

El Conseller de Cultura, Ventura Gassol

LA INAUGURACIÓ DE LA BIBLIOTECA. 14 DE JUNY DE 1936

LA INAUGURACIÓ. 1936

Per a la inauguració s’havia escollit el dia 14 de juny, coincidint amb l’obertura de Maricel, perquè era diumenge i perquè es complia el cinquè aniversari de la mort de Santiago Rusiñol. Aquell acte havia il·lusionat totalment el Patronat del Cau Ferrat perquè culminava així una gran obra; l’Ajuntament, que per fi complia una aspiració tan antiga i la Generalitat que realitzava, d’aquesta manera, un altre pas cap a la construcció de la política cultural que s’havia plantejat la Conselleria de Cultura.

Hi hagué una comitiva que s’organitzà a la plaça de l’estació on es dirigiren cap a Maricel i la Torreta on s’hi feren alguns parlaments.

14 de juny de 1936. Inauguració de la Biblioteca Popular "Santiago Rusiñol". D'esquerra a dreta. Sra. Roig i Soler, Josep Roig i Raventós, Salvador Olivella i Carreras, Lluïsa Denis vídua de Rusiñol, Ventura Gassol, Joaquim Borralleras, Jordi Rubió i Balaguer, Maria Lluïsa Ganzemuller, Pilar Casas i Robert i altres.

La manifestació va seguir fins al peu del monument a Rusiñol, al Racó de la Calma, al voltant del qual es col·locaren totes les autoritats; la comitiva continuà cap a la Torreta i així, a mesura que transcorria el seu pas, les banderes s’acataven mentre les entitats i els nens de les escoles dipositaven flors al peu del monument.

A  la Torreta, al Baluard Vidal i Quadres, hi havia una gran tribuna preparada on van pronunciar-se els parlaments davant d’una multitud arribada de molts indrets per associar-se als actes.

La Biblioteca, projectada amb una gran simplicitat i bon gust, s’havia instal·lat, seguint les indicacions del senyor Jordi Rubió, director de les Biblioteques Populars, per les senyoretes Maria Lluïsa Ganzenmüller i Pilar Casas Robert, directora i auxiliar, respectivament. El seu contingut bibliogràfic era d’uns tres mil volums, distribuïts en dues sales, la principal i la secundària, reservada per als infants. Joaquim Folch i Torres, director dels Museus de Catalunya, va tenir una intervenció destacadíssima inspirant gran part de l’obra arquitectònica i decorativa. Com llegim al Baluard de Sitges de 21.VI.1936: La Biblioteca Popular de la Generalitat inaugurada diumenge passat fou oberta al públic el dilluns i dimarts i des d’aquest dia per tal de catalogar-la degudament restarà tancada fins demà. El contingent de lectors fou gran, ja que es va tenir que prohibir l’entrada a nous lectors, puix estava tot ple. Pau i que duri!

DARRERS PASSOS

Encara hagueren de passar vuit anys més perquè el dia 15 de maig de 1934, l'aleshores conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, arribés a Sitges per presidir la reunió del Patronat del Cau Ferrat, junt amb el president de la Junta de Museus, Pere Coromines, i el delegat de l’Ajuntament de Barcelona, Josep M. Massip per tractar de l’adquisició de Maricel.

Novament, en una sessió plenària del Patronat del “Cau”, el 23 de juny, s’arrodonia el pacte per arrendar el Maricel amb el fi d’ampliar el Cau Ferrat, instal·lar-hi la Biblioteca i destinar el Saló d’Or per a conferències.

La mort de l’insigne sitgetà Emerencià Roig i Raventós, un dels primers investigadors de la nostra marina vuitcentista, de la pesca a Catalunya i del nostre vocabulari mariner, el mes de febrer de 1935, va significar la donació de les seves col·leccions d’embarcacions en miniatura, llibres i dibuixos relacionats amb la marina a la nostra vila. Aquesta circumstància venia a comprometre l’Ajuntament i el Patronat encara més perquè es convertís en realitat l’arrendament de l’esmentat edifici.

Il·lustració d'Emerencià Roig i Raventós. BPSR

Malgrat l’adversa circumstància dels fets polítics del 6 d’octubre de 1934 –que representaren, entre altres coses, l’empresonament de Ventura Gassol-, les gestions per tal de poder disposar de l’ala nord de Maricel, gràcies a l’acció del Patronat de Cau Ferrat, no varen minvar.

Amb tot, la constitució de l’esperada Biblioteca, no va realitzar-se fins al dia 3 de febrer de 1936, mitjançant el Decret publicat en el “Butlletí Oficial de la Generalitat” del dia 7, firmat pel president Fèlix Escalas i el conseller de Cultura Lluís Duran i Ventosa.

El Decret constava de dos punts principals: Primer: La creació de la Biblioteca amb el mateix caràcter i règim que les que tenia establerta la Generalitat, mitjançant la cessió del local que per a aquest fi li cedia el Patronat del Cau Ferrat; eren a càrrec de l’Ajuntament les despeses de llum, aigua i calefacció. Segon: Acceptar el suggeriment que la Biblioteca portés el nom de Santiago Rusiñol, com a tribut al gran artista català, tan vinculat per la seva obra i la seva vida, en el lloc on s’havia d’instal·lar la Biblioteca.

“Els treballs que la Generalitat de Catalunya porta a cap per a instal·lar a Sitges una Biblioteca Popular en l’edifici del Maricel, es troben ja molt avançats. La part de local disposada és els baixos de darrera de la Casa Utrillo” hom hi té posats ja els estants per als llibres. Serà ben aviat, doncs, que els sitgetans i conveïns tindran al seu abast una font de cultura, ara cal que sàpiguen treure’n profit, i veiam si s’acaben els incivils escàndols del públic en les sessions del nostre municipi”. Baluard de Sitges, 15.III.1936

LA BIBLIOTECA: DARRERS PASSOS PER A UN PROJECTE DEFINITIU

Reprenent el fil del que fou els moments prèvis a la ubicació d’una biblioteca pública a la nostra vila, fou novament, el primer d’abril de 1922, quan entrà a l’Ajuntament el nou govern de la Vila amb l’alcalde Josep Planas i Robert, que la nova Biblioteca, fins llavors novament oblidada, tornà a prendre el primer lloc en les discussions del nou Ajuntament.

L’arquitecte de la Mancomunitat visità Sitges de nou, examinà els terrenys que se li oferiren per instalar-hi la Biblioteca, al carrer Santiago Rusiñol, carrer Sant Damià, i l’alcalde li oferí encara, un tros de la Torreta. L’arquitecte, però, indicà que la Mancomunitat, per construir la Biblioteca, tan sols imposava una condició :  que s’estigués al corrent dels pagaments 1920-1921 i 1921-1922; malgrat això, les gestions de l’emplaçament es podien tirar endavant.

En aquest camí, en la sessió ordinària del dia 12 d’abril, el consistori tornà a debatre el tema de la Biblioteca en primer terme. Tothom quedà d’acord que la Biblioteca havia d’instal·lar-se a la Torreta, però sense perdre espai públic ni tapar la vista del mar.

Tammateix llegim a “El Eco de Sitges” del 3.XII.1922 : “Los gobernantes locales, que tanto alardean de ser amantes de la cultura, han dejado transcurrir ocho meses sin atender a la Mancomunidad de Cataluña que les requería para designar el terreno donde emplazar la Biblioteca que, mediante concurso público, fue concedida a Sitges. Sea, pues, para ellos la responsabilidad del acuerdo de dicha entidad, catalana declarando anulada la concesión de la Biblioteca de referencia”.

Per altra banda, Josep Carbonell i Gener, ja feia temps havia declarat quines eren les seves ambicions de fer de Sitges un centre cultural de primer ordre, en els temps que s’editava el “Monitor” (1921-1923) i “Terramar” (1919-1920) va aprofitar també la seva excepcional publicació per adreçar-se el mes de juliol de 1926, al sitgetà Josep Robert i Mestre i proposar-li que li cedís una de les seves velles cases del carrer d’en Bosch per a la instal·lació de la Biblioteca i domicili de l’obra cultural que “L’Amic de les Arts” propugnava per a Sitges i, afegia, “Desitjosos, doncs, de prosseguir amb mètode tot un pla de cultura per Sitges, el primer pas del qual ha estat la creació de L’Amic de les Arts, ens caldria instal·lar una Biblioteca per la qual, el mateix Santiago Rusinyol, l’home que no es cansa d’estimar Sitges, ha promès ja la donació de dos mil volums”.[1]

 El mateix Rusiñol, el 1926, havia promès la donació de dos milers de llibres per a la futura biblioteca de Sitges, promesa que mostra la generositat de Rusiñol i la voluntat de contribuir al progrés cultural de la vila, a través de l’estima i valoració dels llibres. Qui els havia de dir a Rusiñol i a Utrillo que les seves biblioteques i els seus papers acabarien davant per davant, ubicats a les prestatgeries de la mateixa biblioteca, recull de la seva biografia artística.



Primer número de L'Amic de les Arts, abril de 1926



[1] L’Amic de les Arts, núm. 5, agost 1926

---

INTENTS DE BIBLIOTECA POPULAR 1915-1918

És cap a mitjan any de 1915 que la Mancomunitat de Catalunya –instituïda el 6 d’abril de l’any anterior– pren l’acord d’instaurar biblioteques populars a Catalunya, “com a millor mitjà per a la difusió de la cultura en el nostre poble”. Amb aquestes perspectives, l’alcalde Pere Carbonell el 28 d’octubre del mateix any, va presentar una moció, en la sessió ordinària de l’Ajuntament, en la qual, “d’acord amb el conveni anunciat pel Consell de la Mancomunitat i seguit les indicacions de la comissió municipal d’Hisenda”, exposava els següents punts:

1r. Dirigir una instància al Sr. President, de la Mancomunitat, sol·licitant per la Vila de Sitges, una Biblioteca Popular de segon grau.

2n. Oferir la cessió gratuïta a favor de la Mancomunitat, del terreny necessari per a la instal·lació.

3r. Oferir, així mateix, una subvenció anual equivalent al 10 per cent del fons inicial que la Mancomunitat cedeix, o sigui, la subvenció de 300 pessetes.

4t. Oferir el servei material de llum i aigua que la instal·lacció de la Biblioteca necessiti.

Malgrat tots els oferiments i bons propòsits del nostre Ajuntament, la biblioteca no va ésser adjudicada a Sitges.

El 1917, el regidor Andreu Bosch, en sessió de l’Ajuntament del 6 de juliol, proposava que s’arreglés l’antiga Biblioteca Popular, “así como su limpieza de trastos inservibles”. La idea va tenir èxit perquè al cap de pocs dies l’”Eco” aplaudia el projecte al mateix temps que comentava l’activitat en els treballs que es porten a terme a la Casa de la Vila “per habilitar una sala dotada de bona llum natural i perfectament adient per aquest servei”.

En la sessió del 7 de gener de 1918, l’alcalde donà compte al consistori d’haver-se rebut un telefonema del director d’Instrucció de la Mancomunitat de Catalunya en el qual informava que, per acord del 28 de desembre últim, s’havia atorgat l’edificació d’una biblioteca.

Els primers passos pràctics no van tenir lloc fins al dia 2 de juny en què el senyor Eugeni d’Ors, director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, va presentar-se a Sitges amb el propòsit d’estudiar el tema sobre el terreny, per aixecar-hi la tan esmentada biblioteca de segon grau. Amb aquest motiu, va examinar diferents llocs en què es procurava harmonitzar l’aspecte instructiu amb els valors artístics, històrics i locals. En Josep Planas i Robert va acompanyar-lo en aquest recorregut. (...) Sembla, però, que per una sèrie de raons relacionades amb l’estat de comptes entre l’Ajuntament i la Mancomunitat, la gestió de la nova Biblioteca va quedar en via morta.

Baluard de Sitges, 19 de maig de 1917

vegeu: Baluard de Sitges, 19 de maig de 1917

Del llibre “La Biblioteca Popular a Sitges” de David Jou i Andreu, publicat pel Grup d’Estudis Sitgetans, 1986.

LA BIBLIOTECA DE 1886

L’acte d’inauguració de la nova biblioteca –instal·lada en la primitiva Casa de la Vila-  formava part del programa de la Festa Major i va tenir lloc el 25 d’agost de 1886. “El Magnífico Ayuntamiento, deseando prestar ferviente culto a la institución de esta villa, inaugurará a las once de la mañana (del día 25) por medio de una sesión pública extraordinaria la Biblioteca Popular instalada en las Casas Consistoriales. El Eco de Sitges, 22.VIII.1886”. En aquell acte –al qual van assistir-hi vuit persones, dues de les quals eren forasteres– en Gaietà Benaprès, primer “bibliotecari”, va llegir un petit parlament en el qual destacava, entre altres coses, la necessitat que totes les poblacions, incloent-hi les secundàries, disposessin d’una biblioteca ; agraí i elogià, a continuació, la generositat d’en Víctor Balaguer, “verdadero fundador de nuestra naciente biblioteca”.

Gaietà Benaprès i Mestre

Fons Frederic Malagelada.- BPSR

El que llegim del que es publicà a les pàgines de El Eco de Sitges fou el següent : “Luego el bibliotecario señor Benaprés (Cayetano), leyó un pequeño trabajo que versó sobre la necesidad de instituir en toda población, aun en las de un orden secundario, bibliotecas populares como centro de difusión, de ilustración y cultura. Dijo que nadie podría preveer si los resultados corresponderían á los deseos, si la biblioteca que iba á fundarse tendría lozanía, vitalidad natural y espontánea ó moriría ahíta y estéril como toda institución prematura, dislocada ó inoportuna, para que los iniciadores del proyecto estaban satisfechos de haber cumplido una misión á que se sentían llamados porque dejaban en buenas manos su obra en manos de la evolución natural, cuyas leyes dominan la historia natural y la historia, tanto los seres como los acontecimientos, las instituciones y los proyectos humanos.

Elogió el generoso desprendimiento de don Víctor Balaguer, verdadero fundador de nuestra naciente biblioteca, así como los apreciables regalos en numerosas é importantes obras de don Juan Tarrida, de don Eduardo Mestres, de doña Rita Mestres, de don Pablo Benaprés Serra, de don José Soler Cartró, de las hermanas Rabentós Amell, de don José Busquets, y del magnífico Ayuntamiento en obras y en dotación consignada en los presupuestos comunales, no dudando de poder continuar en la noticia que dentro breve tiempo ha de publicar detallado todo lo concerniente á la biblioteca muchísimos otros nombres de patricios que han ofrecido su apoyo moral y material, á los cuales anunciaba una próxima visita y circular. Dijo que aunque la inauguración oficial tenia lugar en aquel momento, no podría abrirse aun la biblioteca al servicio público basta dentro breves días por no estar terminados los catálogos y dispuestos los demás requisitos exigidos por la buena administración en el Reglamento. Se lamentó de la pobreza del edificio, de la estrechez del local, y de la humildad dé la misma biblioteca, tanto en número de obras como en importancia, relacionando estas circunstancias con lo que debiera ser y seria probablemente con el tiempo, suplicando á los que deseen ser nombrados favorecedores según el Reglamento, tengan en cuenta que nuestra biblioteca y en todas las de sus condiciones se necesitan especialmente obras modernas, filosófico-científicas y de avance, periódicos y memorias cuyo fin dijo que la biblioteca es un altar donde se presta culto a una divinidad de ningún modo inmutable sino mudable progresiva evolucionista como hija de la humana inteligencia.”

Acte seguit, després d'aquestes paraules del regidor “bibliotecari”,  l’alcalde obri els armaris que custodiaven els llibres, de manera simbòlica, donant per inaugurat aquell primer centre de lectura. Si be hi ha notícies puntuals de recepció d’obres, posteriorment, la vida activa de la biblioteca devia ésser, durant tots aquells anys, bastant precària.

Del llibre “La Biblioteca Popular a Sitges” de David Jou i Andreu, publicat pel Grup d’Estudis Sitgetans, 1986.

BIBLIOTECA DE SITGES. ANTECEDENTS HISTÒRICS

Es considera que la primera referència d’una biblioteca particular a la nostra vila és la que ens dóna Josep Carbonell i Gener en la biografia d’en Josep Bonaventura Falç, cap a l’acabament del segle XVIII.[1] És fins al 1877 que no tenim notícies de les primeres inquietuds que sentiren els sitgetans per disposar d’una biblioteca pública on qualsevol veí pogués satisfer les seves curiositats intel·lectuals.

Ja Gaietà Benaprès, signava en una carta publicada a La Revista Suburense del 3 de juny de 1877 on en un punt determinat diu: “¿No has observado con pena que no existe en ningún lugar público de esta villa, en ninguno de los tres casinos de que está dotada, un solo libro coleccionado que indique la natural afición al saber de los socios cuyo nombre consta en un registro?”.

En Víctor Balaguer, que fou durant tants anys diputat pel districte de Vilanova i la Geltrú, home de grans activitats intel·lectuals i polítiques, va fundar a l’esmentada població, i a les seves pròpies expenses, la Biblioteca-Museu que porta el seu nom. Aquesta obra fou inaugurada el dia 26 d’octubre de 1884.

Victor Balaguer

Per aquells dies, en Gaietà Benaprés, home d’una activitat gairebé frenètica, era regidor de l’Ajuntament de Sitges, que presidia Josep Vidal Martí. Per això, no es pas sorprenent que, en una sessió de l’Ajuntament, la del 9 d’agost de 1886, s’acordés “fundar una biblioteca popular a Sitges i demanar al senyor Víctor Balaguer un nombre considerable de llibres que ell, prèviament, havia ofert donar a la vila”.

De fet, segons ens diu l’”Eco” del 1r de març de 1886 –el número 1 del setmanari– es començava a treballar en la creació d’aquella Biblioteca. O sigui cinc mesos abans que s’acordés en l’esmentada sessió de l’Ajuntament. “Se están colocando internamente, en unos de los salones de la casa de la villa, los 600 tomos que nos ha regalado D. Víctor Balaguer para que figuren en el salón biblioteca pública de la nueva casa de la villa”. Víctor Balaguer havia ofert els llibres a Sitges en la visita que va fer el dia 12 de març de 1884, quan va visitar l’antic castell on es projectava instal·lar la nova Casa de la Vila.

Text extret del llibre La Biblioteca Popular a Sitges de David Jou i Andreu, publicat pel Grup d’Estudis Sitgetans, 1986.

---

[1] Josep Carbonell i Gener, “Don Bonaventura Falç i el context històric del seu temps”. Edicions d’”El Eco de Sitges”, 1976, pàg. 25.