Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Emerencià Roig i Raventós. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Emerencià Roig i Raventós. Mostrar tots els missatges

18 de febr. 2011

CRÒNIQUES DE LA INAUGURACIÓ DE LA BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL

LA CRÒNICA DE LA INAUGURACIÓ
Llegim al Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, publicació que fou de la Junta de Museus, tot un article detallat del que va ser l'acte d'inauguració de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol.

Acabat el darrer parlament de la sessió inaugural foren obertes al públic les portes de «Maricel», en tant que les autoritats i els invitats oficials es dirigien a la Biblioteca Popular, instal·lada en una dependència dels baixos de «Maricel» que té entrada independent per la plaça del 14 d'Abril.
Allí foren rebuts pel director general del Servei de Biblioteques de la Generalitat senyor Jordi Rubió, per l'encarregada dels serveis d'aquesta Biblioteca senyoreta Maria Lluïsa Gauzenmüller i la seva auxiliar senyoreta Pilar Casas. Els invitats recorregueren les sales i les dependències de la nova Biblioteca, la qual fou inaugurada amb aquest acte.
La Biblioteca respon al tipus de totes les altres del mateix gènere que la Generalitat té instal·lades en diverses poblacions de Catalunya. Disposa d'una gran sala de lectura, d'una altra especial per a infants, d'un pati que podrà servir per aquest mateix ús durant l'estiu i d'una altra sala que oportunament es podrà utilitzar per a conferències.
La idea de crear aquesta Biblioteca havia estat llençada ja fa temps amb el propòsit de donar destinació adecuada a un lot de llibres de què disposava l'Ajuntament. Amb motiu de la conversió en públic del Museu del «Cau Ferrat» el doctor Roig i Raventós féu donació al Patronat d'una col·lecció d'exemplars de les seves novelles, dedicats a la naixent institució, perquè fossin sumats als volums que Rusiñol havia deixat entre les col·leccions artístiques del seu museu.
Aquest donatiu féu renéixer la primitiva idea i el Patronat l'exposà al senyor conseller de Cultura, que l'acollí tot seguit amb el major entusiasme. El dia en què fou oficialment rebuda al «Cau Ferrat» l'obra donada a aquest museu per la vídua del malaguanyat Pau Gargallo, el senyor Alfons Macaya comunicà que ell donaria a la futura Biblioteca una col·lecció completa de les obres de Rusiñol en edicions de paper de fil. I totes aquestes coincidències favorables, unides al bon cel del director del servei senyor Rubió, impulsaren eficaçment la realització de l'antic propòsit. En conseqüència, el dia 7 de febrer d'aquest any fou publicat el següent decret de la Conselleria de Cultura de la Generalitat: «Vist l'acord de la Ponència d'Arxius, Biblioteques i Belles Arts del Consell de Cultura, que proposa a la Conselleria de Cultura la creació, a Sitges, d'una Biblioteca Popular, previ acord amb el Patronat del «Cau Ferrat» de l'esmentada població, que ha cedit el local en el qual haurà d'ésser instal·lada; Atès que l'Ajuntament de Sitges ha acceptat l'obligació d'atendre les despeses de llum, aigua i calefacció de la Biblioteca Popular que ha d'ésser creada; Atès que la Direcció del Servei Tècnic de Biblioteques Populars i la Ponència d'Arxius, Biblioteques i Belles Arts, coincideixen a veure que el nom més just que podria designar-se la Biblioteca de Sitges és el de Santiago Rusiñol; Atès que en el Pressupost actualment en vigència figura una consignació especialment destinada a despeses de funcionament de l'esmentada Biblioteca; Vistes aquestes raons, doncs, a proposta del conseller de Cultura i d'acord amb el Consell Executiu, Decreto:
Primer. — És creada a Sitges un Biblioteca Popular d'igual caràcter i dintre el mateix règim de les que té establertes la Generalitat de Catalunya, mitjançant la cessió del local que, per aquest efecte, ha cedit el Patronat del «Cau Ferrat», de Sitges, i corrent a càrrec de l'Ajuntament de l'esmentada població les despeses de llum, aigua i calefacció.
Segon. — És acceptada la suggestió que aquesta Biblioteca Popular porti el nom de «Santiago Rusiñol», com a tribut a aquest artista català tan vinculat per la seva obra i la seva vida a l'estatge on serà instal·lada la nova Biblioteca Popular. Barcelona, 3 de febrer del 1936.
El Governador General de Catalunya, President de la Generalitat, Fèlix Escalas. — El Conseller de Cultura, Lluís Duran i Ventosa.»
Seguidament fou augmentada la Biblioteca, partint de les esmentades aportacions inicials de l'Ajuntament, del doctor Roig i Raventós i del senyor Alfons Macaya, havent-se reunit en ella, el dia de la inauguració, un fons bibliogràfic de 5000 volums.
Atès que el Patronat del Museu del «Cau Ferrat» de Sitges és l'entitat que ha procurat l'estatge a la nostra Biblioteca en una de les edificacions de «Maricel», posades sota la seva custòdia; Vista la proposta de la Direcció Tècnica de Biblioteques Populars de la Generalitat i l'informe favorable de la Ponència d'Arxius, Biblioteques i Belles Arts del Consell de Cultura,  He resolt: És confiada al Patronat del Museu del «Cau Ferrat», de Sitges, la missió que la Llei de Biblioteques, Arxius, Museus i Excavacions de la Generalitat atribueix als Patronats locals de Cultura, en tot el que es refereix a la Biblioteca Popular «Santiago Rusiñol».

Barcelona, 17 de juny del 1936.
El Conseller de Cultura, Ventura Gassol

20 de gen. 2011

DARRERS PASSOS

Encara hagueren de passar vuit anys més perquè el dia 15 de maig de 1934, l'aleshores conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, arribés a Sitges per presidir la reunió del Patronat del Cau Ferrat, junt amb el president de la Junta de Museus, Pere Coromines, i el delegat de l’Ajuntament de Barcelona, Josep M. Massip per tractar de l’adquisició de Maricel.
Novament, en una sessió plenària del Patronat del “Cau”, el 23 de juny, s’arrodonia el pacte per arrendar el Maricel amb el fi d’ampliar el Cau Ferrat, instal·lar-hi la Biblioteca i destinar el Saló d’Or per a conferències.
La mort de l’insigne sitgetà Emerencià Roig i Raventós, un dels primers investigadors de la nostra marina vuitcentista, de la pesca a Catalunya i del nostre vocabulari mariner, el mes de febrer de 1935, va significar la donació de les seves col·leccions d’embarcacions en miniatura, llibres i dibuixos relacionats amb la marina a la nostra vila. Aquesta circumstància venia a comprometre l’Ajuntament i el Patronat encara més perquè es convertís en realitat l’arrendament de l’esmentat edifici.

Il·lustració d'Emerencià Roig i Raventós. BPSR

Malgrat l’adversa circumstància dels fets polítics del 6 d’octubre de 1934 –que representaren, entre altres coses, l’empresonament de Ventura Gassol-, les gestions per tal de poder disposar de l’ala nord de Maricel, gràcies a l’acció del Patronat de Cau Ferrat, no varen minvar.
Amb tot, la constitució de l’esperada Biblioteca, no va realitzar-se fins al dia 3 de febrer de 1936, mitjançant el Decret publicat en el “Butlletí Oficial de la Generalitat” del dia 7, firmat pel president Fèlix Escalas i el conseller de Cultura Lluís Duran i Ventosa.
El Decret constava de dos punts principals: Primer: La creació de la Biblioteca amb el mateix caràcter i règim que les que tenia establerta la Generalitat, mitjançant la cessió del local que per a aquest fi li cedia el Patronat del Cau Ferrat; eren a càrrec de l’Ajuntament les despeses de llum, aigua i calefacció. Segon: Acceptar el suggeriment que la Biblioteca portés el nom de Santiago Rusiñol, com a tribut al gran artista català, tan vinculat per la seva obra i la seva vida, en el lloc on s’havia d’instal·lar la Biblioteca.
Els treballs que la Generalitat de Catalunya porta a cap per a instal·lar a Sitges una Biblioteca Popular en l’edifici del Maricel, es troben ja molt avançats. La part de local disposada és els baixos de darrera de la Casa Utrillo” hom hi té posats ja els estants per als llibres. Serà ben aviat, doncs, que els sitgetans i conveïns tindran al seu abast una font de cultura, ara cal que sàpiguen treure’n profit, i veiam si s’acaben els incivils escàndols del públic en les sessions del nostre municipi”. Baluard de Sitges, 15.III.1936