30 de maig 2011

LLEGAT UTRILLO

L’any 1981 te lloc l’adquisició, per part de l’Ajuntament de la biblioteca-Arxiu de Miquel Utrillo. Es tracta d’un fons documental molt important per al coneixement de la història de l’art vinculada amb Maricel i Santiago Rusiñol, i que feia necessari disposar d’un lloc adient per conservar-la amb un mínim d’ordre i possibilitat d’ésser consultada pels investigadors.
La sala escollida per instal·lar la col·lecció Utrillo fou el segon pis de l’edifici de la Biblioteca. Les obres d’habilitació es portaren a terme en un espai de temps relativament breu. La sala, decorada amb una part de dibuixos i apunts d’Utrillo Morlius, Ramon Casas, Joaquim Mir i molt especialment Salvador Dalí, conté uns tres mil volums, amb moltes primeres edicions i una gran part d’elles dedicades per els mateixos autors.
Com llegim a l’Eco del 20.VI.1981, “tenemos la convicción que Miquel Utrillo, estimado amigo y compañero en afectos y cuartillas, en la calurosa jornada del 13 de junio, hizo entrega de su corazón. En su parlamento —pocas veces les habíamos visto hablar .tan reposadamente y con palabras cargadas de emoción— agradeció al Ayuntamiento su comprensión. Como sitgetanos manifestamos nuestra satisfacción por la inauguración de dicha Sala que contiene la colección iniciada por Miquel Utrillo Morlius y continuada por su hijo.(…) Todos los reunidos constatamos la importancia de la misma. Unos cinco mil volúmenes —selecta librería— muchos de ellos dedicados, por ejemplo «El llanto a Sánchez Mejías», de Federico García Lorca; en pintura, 17 obras de Salvador Dalí; carteles y dibujos de Ramón Casas, Joaquim Mir..., fotografías, entre ellas las de Maricel de antaño, cuyo contenido una triste jornada fue embalado rumbo —hecho mano de frases utrillianas— hacia un país que no tiene historia, pero sí dólares.
El 1984, en fer cinquanta anys de la mort de Miquel Utrillo, la biblioteca organitzà una exposició dedicada a Utrillo.

2 de maig 2011

PUBLICACIONS DE LA BIBLIOTECA

Quan el pas dels dies ha assenyalat alguna efemèride en el camp de les lletres o de la cultura en general, la Biblioteca ha intentat fer-se’n ressò d’una manera o altra d’acord amb la transcendència del fet.
Normalment, aquestes circumstàncies es subratllen amb una petita exposició bibliogràfica en les vitrines del vestíbul d’entrada, o també amb una simple guia de lectura, on les persones que freqüentaven la Biblioteca, trobem una facilitat per ampliar la visió del passatge que es commemora.
Entre aquestes altres efemèrides dignes d’ésser rememorades, se n’han produït dues de què, per la seva relació amb la vida de la Biblioteca i per la seva importància, s’ha volgut deixar testimoni de manera una mica més permanent mitjançant una publicació. Aquestes han estat el centenari de la premsa sitgetana i el 50è aniversari de la mort de Rusiñol.

Cent anys de Premsa Sitgetana fou escrit per Lolita Mirabent

El centenari de la premsa sitgetana el 1977, coincidia amb el centenari de l’aparició, el 4 de febrer del 1877, DE la nostra primera publicació periòdica, la “Revista Suburense”, i tal com diu M. Dolors Mirabent, autora del treball de recerca, en la seva introducció: “La Biblioteca Popular “Santiago Rusiñol”, gràcies a la benevolència d’uns quants bons sitgetans que havien guardat al llarg dels anys moltes publicacions vilatanes –entre ells cal destacar, sobretot, al senyor Ramon Planes i els senyors Joan Puig Mestre, Rafael Font i Farran, Josep Mates Puig i l’Ajuntament de Sitges– pot oferir avui a l’estudiós interessat o al lector curiós una col·lecció gairebé completa dels nostres cent anys de premsa que ha volgut commemorar el primer centenari amb aquesta publicació”.
L’edició del treball, que consta de 67 pàgines, fou sufragada pel senyor Vicenç Ibàñez Olivella, en aquell temps alcalde de la vila.
L’altre esdeveniment, el 50è aniversari de la mort de Santiago Rusiñol, va donar lloc a una exposició bibliogràfica i documental sobre el recordat artista en la pròpia Biblioteca entre els mesos de juny i agost del 1981, i a l’edició d’un Catàleg que consta de 105 pàgines i de més d’una trentena de gravats. D’ambdós treballs –que formaven part d’un conjunt d’actes encaminats a commemorar l’efemèride rusinyoliana a Sitges i a Aranjuez–, tingué cura M. Dolors Mirabent, directora de la Biblioteca. La publicació fou patrocinada per la “Comissió del 50è aniversari de la mort de Santiago Rusiñol”.

Del llibre “La Biblioteca Popular a Sitges” de David Jou i Andreu, publicat pel Grup d’Estudis Sitgetans, 1986.