No cal recordar que poc temps desprès d’inaugurar-se la biblioteca, esclatà la guerra civil. En el transcurs d’aquests primers tres anys de vida, tan sols van portar-se a terme dos conferències que trenquessin una mica la rutina de la feina de cada dia. La primera va tenir lloc el dia 12 de juny de 1937, a les sis de la tarda, dissabte, a càrrec de Xavier Benguerel, que per aquells dies, feia poc temps, havia guanyat el Premi Ignasi Iglésies, amb “El casament de la Xela”. Xaver Benguerel va parlar sobre “El teatre d’O’Neill”.
La segona conferència va pronunciar-se el dia següent, diumenge, dia 13 de juny, a les onze del matí, sobre el tema “L’acció social de la literatura”, aquell dia va parlar Joan Oller Rabassa, advocat i novel•lista, que feia poc temps havia publicat la seva novel•la Amb el bec i les dents. En les dues ocasions, segons el “Diari” que anaven escrivint les bibliotecàries, la Biblioteca va omplir-se de públic i els conferenciants van mantenir, contínuament, l’interès dels assistents.
En acabar-se la guerra, quan la persecució del català va ser implacable, l’eliminació de tot allò que podia recordar els fets, la gent i els noms que fins feia poc es consideraven ben normals, d’estar per casa, de tota la vida, donà un grau d’ocupació importantíssim a molta gent. Aquestes activitats es traduïren en la retirada d’un bon nombre de llibres dels prestatges de les sales de lectura que per la naturalesa del seu autor, la del seu contingut o de la llengua, representessin quelcom contrari a les idees del “régimen”. Altres llibres no foren eliminats definitivament, però passaren a la sala del dipòsit, “los volúmenes que no son convenientes dejar a la vista del público”. Un treball “molt important”, que donà feina a les bibliotecàries, fou la “correcció” de les fitxes eliminant, mitjançant unes simples ratlles de tinta, l’encapçalament de “Generalitat de Catalunya”.
Passades algunes setmanes en visita d’inspecció el nou responsable de les Biblioteques, el senyor Pere Bohigas, per tal de fer-se càrrec de la situació i funcionament de la “Santiago Rusiñol”. En aquesta visita fou fàcil constatar les considerables baixes de llibres de la sala de lectura, com a conseqüència de les pèrdues registrades els últims mesos de la guerra per una part i per l’altre costat com a resultat de la radical aplicació de les “Normas oficiales de la Diputación”, fent palesa la necessitat de reemplaçar les baixes tant aviat com fos possible.
Per altra banda, les activitats bibliotecàries seguien a bon ritme. Creixia el nombre d’usuaris i també de llibres, que, tot i la precarietat del moment, anava creixent a poc a poc.
Per aquells temps, es van anar realitzant diverses conferències i habitualment també es feien presentacions de llibres, com el de l’escriptor Cèsar Gonzalez-Ruano. Per al mes de novembre de 1944 es presentà un hermosíssim llibre titulat “Vía Aurea” amb il•lustracions de Pere Pruna, Joan Miró, Emili Grau Sala, Alfred Sisquella, Honorio García Condoy i Jean Cocteau on va tenir lloc també algunes lectures d’escollits poemes de l’autor.
Del llibre “La Biblioteca Popular a Sitges” de David Jou i Andreu, publicat pel Grup d’Estudis Sitgetans, 1986.
