És cap a mitjan any de 1915 que la Mancomunitat de Catalunya –instituïda el 6 d’abril de l’any anterior– pren l’acord d’instaurar biblioteques populars a Catalunya, “com a millor mitjà per a la difusió de la cultura en el nostre poble”. Amb aquestes perspectives, l’alcalde Pere Carbonell el 28 d’octubre del mateix any, va presentar una moció, en la sessió ordinària de l’Ajuntament, en la qual, “d’acord amb el conveni anunciat pel Consell de la Mancomunitat i seguit les indicacions de la comissió municipal d’Hisenda”, exposava els següents punts:
1r. Dirigir una instància al Sr. President, de la Mancomunitat, sol·licitant per la Vila de Sitges, una Biblioteca Popular de segon grau.
2n. Oferir la cessió gratuïta a favor de la Mancomunitat, del terreny necessari per a la instal·lació.
3r. Oferir, així mateix, una subvenció anual equivalent al 10 per cent del fons inicial que la Mancomunitat cedeix, o sigui, la subvenció de 300 pessetes.
4t. Oferir el servei material de llum i aigua que la instal·lacció de la Biblioteca necessiti.
Malgrat tots els oferiments i bons propòsits del nostre Ajuntament, la biblioteca no va ésser adjudicada a Sitges.
El 1917, el regidor Andreu Bosch, en sessió de l’Ajuntament del 6 de juliol, proposava que s’arreglés l’antiga Biblioteca Popular, “así como su limpieza de trastos inservibles”. La idea va tenir èxit perquè al cap de pocs dies l’”Eco” aplaudia el projecte al mateix temps que comentava l’activitat en els treballs que es porten a terme a la Casa de la Vila “per habilitar una sala dotada de bona llum natural i perfectament adient per aquest servei”.
En la sessió del 7 de gener de 1918, l’alcalde donà compte al consistori d’haver-se rebut un telefonema del director d’Instrucció de la Mancomunitat de Catalunya en el qual informava que, per acord del 28 de desembre últim, s’havia atorgat l’edificació d’una biblioteca.
Els primers passos pràctics no van tenir lloc fins al dia 2 de juny en què el senyor Eugeni d’Ors, director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, va presentar-se a Sitges amb el propòsit d’estudiar el tema sobre el terreny, per aixecar-hi la tan esmentada biblioteca de segon grau. Amb aquest motiu, va examinar diferents llocs en què es procurava harmonitzar l’aspecte instructiu amb els valors artístics, històrics i locals. En Josep Planas i Robert va acompanyar-lo en aquest recorregut. (...) Sembla, però, que per una sèrie de raons relacionades amb l’estat de comptes entre l’Ajuntament i la Mancomunitat, la gestió de la nova Biblioteca va quedar en via morta.
 |
| Baluard de Sitges, 19 de maig de 1917 |
vegeu: Baluard de Sitges, 19 de maig de 1917
Del llibre “La Biblioteca Popular a Sitges” de David Jou i Andreu, publicat pel Grup d’Estudis Sitgetans, 1986.
